dilluns, 30 de novembre de 2015

resum escutura

ESCULTURA

Per una banda, es troben canvis radicals en la temàtica: la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques. D’altra banda, sorgeix una certa propensió al patetisme que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d’expressió de l’angoixa de la persona contemporània.
Els escultors més importants són els següents:
El romanès Constantin Brancusi (1876-1957) i el bes (1908) és un anticipi.




El suís Alberto Giacometti (1901-1966) passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradòxica i fantàstica. Després de la Segona Guerra Mundial l’obra de Giacometti ha consistit, bàsicament, en grups de figures de bronze amb superfícies torturades i estranys agrupaments.




La figura és tractada com si fos arquitectura; assoleix un aire monumental, àdhuc quan és de petita grandària. És un artista original, difícilment classificable, isolat de qualsevulla escola. Potser l’obra de Moore més coneguda i més representativa sigui el seu  Grup familiar .




Per l’abstracció passa bona part dels artistes plàstics del s. XX. El també pintor Hans Arp assaja en un art de tres dimensions les formes de les seves pintures.



Boccioni (1876-1942) és el millor representant de l’escultura futurista. També Alexander Calder (1898-1976) fou una figura singular, inventor de l’escultura mòbil, per a la qual estava admirablement preparat gràcies als seus estudis d’enginyeria.


video















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada