dilluns, 30 de maig de 2016

Surrealisme

Mapa de barcelona catalunya


 


 



ANTONI GAUDÍ:

BARCELONA: Sagrada Família, Park Güell, Casa Batlló, Casa Milà, Palau Güell, Casa Vicens, Casa Calvet, Jardins Artigas, Col·legi de les Teresianes
SANTA COLOMA DE CORVELLÓ: Bellesguard
LLEÓ: Palau Episcopal d'Astorga, Casa de los Botines, 
GARRAF: Celler Güell


LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER:

BADALONA: Casa Agustí

BARCELONA: Panteó de Josep Anselm Clavé, Torre Simon, Editorial Montaner i Simón, Hotel Internacional, Café-restaurant de l'ExposicióCasa per a Maria Montaner, Palau Ramon Montaner...
CANET DE MAR: Reforma Masia Rocosa, Creu de Pedracastell, Teatre Principal...
OLOT: Casa Solà-Morales...
REUS: Casa Gasull, Casa Navàs...


JOSEP PUIG I CALDAFACH:

BARCELONA: Casa Trinxet, Casa Amatller, Casa Coll i Regàs, Casa Furriols, Casa Garí, Casa Macaya, Casa Marti, Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa Pich i Pon, Casa Para, Casa Pere, Company, Casa Puig i Cadafalch, Casa Sastre Marquès, Casa Serra,Casa Sisternes ...

dilluns, 2 de maig de 2016

El Modernisme Català

El Modernisme Català

El Modernisme a Catalunya va ser una fantàstica expansió, ja que també en el país estava obert per als corrents, d'Europa te les seves diferències amb Espanya i també va reforçar el seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença".

Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment.

Antoni Gaudí

A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte  Antoni Gaudí (1852-1926). Aquesta vitalitat es cultural i cosmopolita de la fi de segle. Catalunya va ser  unida al desenvolupament de la indústria.

Com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment on va viure una etapa de la seva vida oriental caracteritzada sobretot en les atzabeges, i de les gelosies. Exemple: El Palau Güell de Barcelona.




Entre les seves obres més notables cal esmentar la Casa Batlló (començada el 1901 i acabada el 1906). La Casa Milà (començada el 1906 i acabada el 1910). Els perfils de les finestres estan formats per ferros retorçats i els interiors de les habitacions presenten un traçat absolutament asimètric, amb parets ondulades i diferents angles i nivells.

 
 La Sagrada Família rep l’encàrrec el 1883 i a la seva mort, el 1926, l’obra que es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol.


Obra.
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens, Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .
A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .

Obra.
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens, Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .
A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
 


 


 Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)

Va neixer a Mataró (El Maresme) l'any 1867. Estudiant encara, el 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença. Va acabà la seva carrera d'arquitecte el 1891 a Barcelona i es posa a treballar a la seva ciutat natal a on arriba a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.

 La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905). 


 

La segona època blanca (Idealisme racionalista) correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.



   Obra.
A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .
A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
A Mataró:  Ajuntament , Casa Coll i Regàs, Casa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.

dilluns, 11 d’abril de 2016

Resum de caract rococó

 CARACT. DEL ROCOCÓ

El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Es predominen en les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental, també especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, es van encarregar directament a la Xina vaixelles ornades amb gravats d'armes heràldiques.
És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i de les relacions humanes, també el seu estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.

Banc d'imatges neoclassicisme

dimarts, 5 d’abril de 2016

Neoclassicisme

LA IL.LUSTRACIÓ
 Durant el s.XVIII a Europa va triomfar la Il·lustració, corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb el nom de "llum de la raó" el món.

Les principals característiques són:
  • La raó és la base principal del coneixement.
  • Optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà i sobre el progés de la humanitat.
  • Posar en pràctica les descobertes cinetífiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
  • Educació com el millor mitjà per difondre la raó.
 Principals pensadors:
  • Montesquieu. Propposa la separació dels poders de l'estat: Poder executiu, judicial i legislatiu.
  • Rousseau. Planteja el concepte de democràcia en el que la sobirania nacional recau sobre el poble.
  • Voltaire. Critica l'absolutisme i proposa un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.
EL NEOCLASSICISME

 Va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.
  • Segueix els ideals de la il·lustració.
  • Estil molt més senzill que el rococó.
  • L'esgotament del barroc i el descubriemnt de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
  • Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
  • Es desenvolupa principlament a França.
 ARQUITECTURA
 
  • Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
  • Un exemple d'arquitectura neoclàssica són l'"Església de la Madeleine" o la "columna Vendôme" tots dos a París.
  • Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis. 
ESCULTURA
  • El més gran exponent va ser l'italià Canova. Una de les escultures més importants és "Eros i Psique"
PINTURA
  • Es reprodueixen fets de la seva època.
  • Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
  • Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis", "Jurament del Joc de Pilota", "La coronació de Napoleó" o "Mort de Jean-Paul Marat".
 GOYA

és un pintor molt difícil de catalogar en un estil concret. Sense cap mena de dubte va ser un avançat a la seva època i una font d'inspiració dels moviments pictòrics posteriors.
 
Les raons són diverses:
  • La seva imaginació i l'ús del color van inspirar als Romàntics.
  • Als realistes els va influenciar amb la seva preocupació per les classes socials més baixes.
  • La pinzellada solta, la psicologia dels personatges i el color van influir en els impressionistes.
  • Als expressionistes els va cridar la despreocupació per les formes de la pintura de Goya. 
Es pot parlar de tres fases en la pintura de Goya:
  1. Pintor de cort. Destaquen els retrats de la família reial "La família de Carles IV" i cartons per a la Reial Fàbrica de Tapissos.
  2. Invasió francesa. Estil més punyet amb l'objectiu que els seus quadres transmetessin la tragèdia i l'horror. "Dos de maig" i "Afusellaments del tres de maig".
  3. Època obscura. Escenes macabres, pinzellada pràcticament impressionista. Són d'aquestra època la sèrie de gravats "Disbarats"
 
 

Goya

dilluns, 14 de març de 2016

Obra de Velázquez



ANÀLISI D'UNA OBRA PICTÒRICA

1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic

Dimensions:318 cm × 276 cm
Material: Oli sobre un llenç
Epoca:1656
On es troba? Museo del Prado, Madrid

2. El color i la composició del quadre

El color i el dibuix
-Les formes estan definides pel dibuix
-Els colors dominants són calents, però també n'hi ha de freds com el blaus, el gris...
-Hi ha contrastos amb els colors, hi ha coincidència amb la realitat.

Composició i estructura
-La distribució dels volums dins el quadre,  és equilibrada i compensada.
-Si que hi ha profunditat, la aconsegueix amb el contrast dels colors i la llum.   Tipus de perspectiva: frontal
-No es fan servir plans forçats, perspectives irreals, contrastos o deformacions violentes, escorços...
-El punt de coincidència es la nena del mig, al igual que el punt central. Les figures si que representen moviment.
-El focu de llum  entra per la finestra, la part dreta del quadre i la porta de darrera, el seu caràcter és natural

3. L’obra a nivell formal

-El genere del quadre és un retrat de família
-En realitat figura que estan pintant als reis comes veu al mirall del fons, però el quadre en si es veuen unes noies que se estan vestint, un cos a la dreta i el pintor. Al fons, a la porta hi ha un home, representa ser el autor del quadre, Velàzquez.

4. El significat de l’obra i la seva identificació

-A mi em sembla que el autor no vol transmetre res, sinó mostrar la realitat, sembla que vulgui mostrar que està passant en aquella habitació
-Pintor: Diego Velázquez
Obra: Las Meninas
Estil: Barroc
-Està inspirada el l'epoca del reinado de Felipe V
Les lineas estructurals són les noies, el pintor i el gos, simplement perquè es el que està a "primera fila".

dimarts, 8 de març de 2016

presentació del barroc

Caracterìstiques del Barroc

CARACTERÌSTIQUES DEL BARROC

INTRODUCCIÓ

Al segle XVII i començament del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista, també els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.

L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Va fer un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.

L'ARQUITECTURA BARROCA

Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona Portalada barroca de la catedral de Solsona, del segle XVIII i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la La façana de l'Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago de Compostel·la, obra cabdal del barroc a la península Ibèrica).

L'ESCULTURA BARROCA


L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
També va ser la concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. (David David (1619), de Bernini , el rapte de Prosèrpina El rapte de Prosèrpina, de Bernini (Galleria Borghese, Roma) i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma El Baldaquí, obra de Bernini, a l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).

LA PINTURA BARROCA

S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

Rembrandt (1606-1699) (L'home del casc d'or L'home del casc d'or, de Rembrandt (Museu de Berlín), Aristòtil amb el bust d'Homer Aristòtil contemplant el bust d'Homer, de Rembrandt, El retorn del fill pròdig El retorn del fill pròdig, dibuix del pintor holandès Rembrandt, Lliçó d'anatomia La lliçó d'Anatomia del Doctor Tulp (1634), de Rembrandt (Mauritshuis, la Haia) i El molí El molí, obra de Rembrandt (1606-1669)) i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) (Martiri de sant Bartomeu Martiri de sant Bartomeu, obra de Josep de Ribera i Cucó) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures.

Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes (Felip IV de Castella Felip IV de Castella, per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, El príncep Baltasar Carles El príncep Baltasar Carles, per Velázquez, La rendició de Breda La rendició de Breda (1635), també anomenat <i>Les llances<r>, de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid), Las Meninas Las Meninas , de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i La Venus del mirall La Venus del mirall, obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez).

L'ART BARROC ALS PAÏSOS CATALANS

L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) Interior de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, la capella de la Santa Cinta Capella de la Santa Cinta, construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa, a Tortosa, etc.

Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:
-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).
-la més barroca (catedrals de Girona Façana barroca de la catredral de Girona i de Tortosa).
-la de parament corbat (seu de València).

dilluns, 7 de març de 2016

Obres del Quatrocento i Cinquecento

OBRES PICTORICAS DELQUATROCENTO




INTRODUCCIÓ:

1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic
  
  -Dimensions: Mesura 278,5 centímetres d'ample per 172,5 cm d'alt/ Està pintat sobre un llenç

  -Material: Tremp (pigment + ou). Pintura molt brillant i lenta de secar.

  2. El color i la composició del quadre
  
  El color i el dibuix
-Les formes están definides per el color
-Els colors de la obra són groc, granate, blau, verd,vermell, blanc... Són colors secundaris.
  Utilitza colors complementaris, ja que utilitza barreges de colors càlids i freds a la vegada.

-Descriure la composició dels colors: harmonia, contrastos i no té relació amb la realitat.

Composició i estructura
-Els volums de la obra estan compensats
-Sí, gràcies a les onades del mar i la illa del darrera. Tipus de perspectiva: frontal
-Veure si es fan servir plans forçats, perspectives irreals, contrastos o deformacions violentes, escorços..., i la seva finalitat.
-El punt central és Venus, llavors tots els dibuixos van dirigits cap a ella.
-Els focus de llum venen del mar, i si, es natural.


  3. L’obra a nivell formal

-Identificació del gènere pictòric: Mitològic
-El tema representat és la representació del neixement de Venus.

OBRA PICTÒRICA DEL CINQUECENTTO:

LA GIOCONDA

 1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic
  
  -Dimensions: Les seves mides són de
77 cm x 53 cm/ Està pintada sobre una taula de àlber.
  -Material: Està pintada amb pintura al oli
 
2. El color i la composició del quadre

  El color i el dibuix
  -Les formes están definides pel dibuix
  -Els colors de la obra són groc, marró, blau, certs tons de color verd... Una barreja de colors freds i colors calents.
Utilitza colors complementaris, ja que utilitza barreges de colors càlids i freds a la vegada.
-Descriure la composició dels colors:  contrastos i si que té relació amb la realitat.

Composició i estructura
-Els volums de la obra estan compensats i equilibrats
-Sí, gràcies a les onades del mar i la illa del darrera. Tipus de perspectiva: frontal
-No, no fan servir plans forçats ni irreals
-El punt central és el coll de Gioconda i les muntayes de radera el seu cap.
-Els focus de llum venen dels rius i el cel, i si, és real.
  
  3. L’obra a nivell formal

  -Identificació del gènere pictòric: Paisatgisme i Retrat
  -El tema representat és la Gioconda o Mona Lisa (la dona de Francesco Bartolomeo de Giocondo, Lisa Gherardini)
  4. El significat de l’obra i la seva identificació

  -Simplement ha representat és a Lisa, intenta representar a una dona el màxim real possible
  -La obra va ser pintada en reneixement
  - Jo, en el primer que m'he fixat es el la seva cara i en la manera que esta asseguda, i despres m'he fixat en el fons.