dimarts, 19 de gener de 2016

resum de roma

CARACT. DE L'ART ROMÀ

  • Precupació en l'arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció
  • Arquitectura mes colossal
  • Es crearà el retrat en l'arquitectura 
  • Roma va ser la creadora del relleu històric, continu i narratiu  

  FASES DE L'ART ROMÀ 

  *Període de la república S. VI (cap al 510) al S. XXVII a.C
  *Període August: epoca clàssica 27 a.C al 14 d.C
  *Període imperial:
  - De Tiberi a Tajà 14-11
  - De Adriano a Alejandro Sever 117-235
  - De Maximiliano a Constantí 235-315
  
  ARQUITECTURA ROMANA
  Les principals caract. són:
  -Monumentalitat i el significat que expressa, aixó donat per la idea de la immortalitat
  -Utilitaria, pràctica i funcional. Noves construccions i desenvolop. a l'arqitectura militar: basíliques termes... 
  -Dinàmica, ocupació de elements constructius com l'arc i la volta
  -Materials utilitzats: pedra tallada, formigó, maó, fusta, mampuesto. Es solia revestir amb estrucat, plaques de marbre o ornamentació de mosaics o pintra
  -Ordre toscà i jònic, també era molt freqüent la superposició de ordres en edificis molt alts
  -Apareixen les garlandes i els bucarinos com a elements com a elements decoratius.
  - Superposició de arc i la llinda.

  PRINCIPALS DIFERENCIES ENTRE L'ARQITECT. ROMANA I GRAGA 
 - La romana és una arqitect. més ornamentada
 - Novedat en termes decoratius
 - Major perfecció dels monuments
 - Els edificis tenen un gran utilitarisme 
 - L'arquitect. és  civil i militar, davant de l'arquitect. religiosa de Grècia
 -  Més dinàmica, més estètica
 -  L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia

  EDIFICACIONS ROMANES
  Hi havia els teatres, els temples i els monuments funeraris pero surgèixen de nous.  
  
  -Basíliques: Eren palaus de justícia i també llotges.

  -Arcs triomfals: Es dedicaven a honra d'algun vencedor  i es derrocaven després d'haver passat ell en triomf.
  -Termes o edificis de banys per al servei públic.

  -Amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.
  
  -Circs: Servien per a les carreres de carros com els grecs hipòdroms però tenien una espina o mur coronat d'estàtues al llarg de la línia mitjana.
  
  -Ponts i Aqüeductes.

  -Calçades: Bé fundades i sòlidament empedratsque partint de Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
  
  -Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades:

  -Els Temples: els romans van disposar els temples d'una manera similar als dels grecs  fins que per fi es van modificar disminuint el nombre de columnes exteriors o substituint-les per pilastres abovedando.

  -Sepulcres: Unes vegades consistien senzillament en un deixant una simple làpida sobre el nínxol que guardava les restes. També van arribar a formar-prolongades sèries de sepulcres i panteons de família i enterraments subterranis.


  -L'Habitatge: la casa romana primitiva era de planta més o menys rectangular, tenia un pati al centre (atrium) al que s'obrien els locals. El local principal era el tablinium, on es guardaven els arxius familiars.  Més endavant, per un pretès influx grec, es va obrir un altre pati a la part posterior, envoltat de columnes: el peristil.

ESCULTURA ROMANA
En la escultura romana estar clar la influencia helénica i particularment en el caracter i també amb la influencia etrusca sobre tot en el realisme del retrat.

Escultura religiosa
-En els temas mitologics trobaras fundamentalment copias de algunes obres grègas.



El retrat
-El retrat es la aportacio romana més original a la escultura. També el seu origen esta en una antiga partica funementaria del cultre a los bampasats que era la del crear les imagines maiorum.

PERIODE REPUBLICA

-En els retratsde de epoca republicana la escultra romana es un dels gran realismes com els rasgons facials molt acentuats, la escultura consisteix en un busto curt que sol representa el cap i el coll.

RETRATS IMPERIALS

-En els retrats dels primersemperadors principals del segle I d.C es va observa una tendencia fins a cert idealisme per influencia a grècia per el que pudem parla del realisme idealitzarlo en el que les rasgons més acusadors es disimulaba.

EL RELLEU ROMA
-Els principals caracteristiques son la idealització en els temas religiosos i el realisme i el caracter narratiu en els de caracter historic.

LA PINTURA ROMANA 

- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més adinerats , generalment es tracta de " pintura al fresc " , tot i que també està documentada la " pintura sobre taula " .

ESTILS POMPEYANOS
- Primer estil o d' incrustació ( segles II aC i I aC ) : El més antic, imita revestiments de marbres .

- Segon estil , arquitectònic o de perspectiva ( del segle I aC al I dC ) : Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva ; també s'introdueixen temes figurats , paisatges i bodegons .

- Tercer estil, ornamental o de parets reals ( contemporani de l'anterior ) : Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla , subratllant el mur i fent un efecte de finestra . Les arquitectures que apareixen són fantàstiques , introduint- garlandes i amorets en escenes generalment grogues sobre fons foscos.

- Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic ( segle I dC ) : S'hi reprèn la perspectiva del segon període però s'usen més colors i més elements decoratius , introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.

Pintura sobre taula

- La pintura sobre taula va haver de ser habitual , com passava a Grècia , però en tractar- de materials peribles no s'ha conservat , excepte casos excepcionals , com els Retrats del Fayum , d'una necròpolis egípcia del segle II .

EL MOSAIC

- El mosaic era la decoració aconseguida per mitjà de petites peces de pedra , terracota o vidre ( les tessel·les ) , amb les que es formaven decoracions de motius geomètrics o figurats . S'utilitzaven per a la decoració dels sòls , encara que en alguns casos , en habitatges d'extrema riquesa , apareix en les parets.

OPUS SECTILE

- El més rudimentari , imita tasques de marbres o pedra mitjançant grans peces , fragments de diferent grandària de marbre que s'acoblen formant un dibuix de tema figuratiu o composicions geomètriques ( cercles , quadrats, formant diferents composicions ) .

OPUS TESELLATUM

- Quan la mida de les tessel·les és superior a 1 cm . Mitjançant aquestes petites tesellas , es formen escenes, desenvolupant veritables composicions pictòriques.

OPUS VERMICULATUM

- Quan la mida de les tessel·les és inferior a 1 cm . El mosaic es concep en aquest cas com una simple imitació de la pintura , buscant-se un acostament als efectes que aconsegueix el pintor amb el seu pinzell . Per a això s'utilitzen cubs summament reduïts ( d'uns pocs mil·límetres d'aresta ) i es busquen les màximes gradacions de color.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada