dissabte, 20 de febrer de 2016

Cinquecento

Cinquecento
1.Introdució

Al llarg del període corresponent a l'alt Renaixement italià, denominat Cinquecento, l'art es veurà obligat a adequar-se a les normes que el decòrum imposi, circumstància derivada del fet que la major part de les obres seran encàrrecs destinats a la decoració d'edificis religiosos.

Pel que fa a la divisió que sol establir del s. XVI italià pel que fa a l'art es pot dir que, a trets generals, el classicisme adquirirà una potència enorme durant la primera meitat del segle sent substituït, al llarg de la segona, per un barroquisme de les formes corresponent en sentir manierista.

2.Arquitectura

L'arquitectura sobre la decoració són característiques principals de les edificacions Cinquecento classicistes, com es pot apreciar clarament en les obres d'un dels seus principals representants, Bramante (magnífic serà el seu temple de Sant Pietro in Montorio, en el que recull l'herència romana a través de l'ús de la tipologia de planta central circular).


3.Escultura

Grans obres, convertides en fites de la història de l'art, seran escultures com el David (tipologia clàssica, però completament nova en la forma de representació, en què a més són apreciables l'enorme força intrínseca dels seus personatges, la monumentalitat i el perfecte coneixement i execució de l'anatomia característics de l'obra de Miquel Àngel), el Moisès concebut per al sepulcre del Papa Juli II o la meravellosa Pietà vaticana.


4.Pintura

Dues grans figures vindran a completar la llista de mestres renaixentistes, encara que aquesta vegada pel que fa a pintura es refereix: Leonardo da Vinci iRafael, el primer dels quals serà el prototip absolut d'home del Renaixement (pintor, escultor, inventor, etc .).Les obres de Leonardo tenen un cert misteri (servir la tècnica del sfumato per embolicar les seves representacions d'una espècie de suggestiu vel difuminador) que les fa especialment suggestives, a més que el seu mestratge tècnica i l'enorme coneixement que té del cos humà li possibilitaran abastaraquell registre d'emocions que desitgi representar.

dimarts, 9 de febrer de 2016

Quattrocento


  ARQUITECTURA:
  Es considera a Albertí a un dels millors arquitectes a principis del Reineixement, va   construir poc però va escriure molt, i els seus llibres sobre arquitect.i pintura van tenir molta influència a Europa, ja que van difondre moltes idees.
  
  És l'autor de la reforma del Temple Malatestià (1447/8) a Rímini, que no es va acabar, on, per primera vegada, la portada pren l'estructura d'un arc triomfal. 
També va projectar el Palau Rucellai (1446-51), a Florència. Aquests edificis eren residències urbanes de les famílies més importants i servien també per a manifestar, per la seva bellesa i riquesa, el seu poder.
  
  Els edificis del Quattrocento no són palaus, però volen que doni una gran impressió física. Per això el Palau Rucellai esta construit com si fos una fortalesa, la combinació  de les finestres buides amb el mur, està calculada amb una proporció extremada. 
  
  Usa pilastres clàssiques, d'estils diferents, també les finestres són molt originals; a la planta baixa, que és com un sòcol, la pedra fa l'opus romà, per ratificar el caràcter renaixentista; la portada està rematada per una cornisa, creant un efecte de contrallum.
  
  Filarete, un dels seus llibres d'arquitect. neix com a conseq. del pecat original, al Paradís no calia el sostre, ni el vestit; ara, ja expulsat, l'Home ha de protegir-se dels elements i la mà és el primer sostre.


Brunelleschi és l'autor de la cúpula de la catedral de Florència (1420-46), la primera que es feia desde el Panteó romà, encara que  Brunelleschies va veure obligat a treballar sobre un edifici gòtic ja construit.
Així li va càldre calcular el gran pes de la cúpula en funció del que hi havia, va fer una decoració en dos colors, que recobreix tota la façana per tal de donar-li un aspecte modern.
 La cúpula de Brunelleschi domina tota la ciutat i n'és el símbol. 
 

 Brunelleschi també va contruïr la Capella Pazzi (1430).
Hi ha els sepulcres de la Família Pazzi, que havia atentat contra els Medicis ,assassinant a un d'ells, pel que van ser executats. La capella vol deixar enrera tanta convulsió i es presenta com un espai de serenitat absoluta.
 
La portada és una gal·leria porticada, amb columnes, com les dels temples clàssics, està rematada per una cúpula d'aspecte de tronc de con. 
 L'interior és de planta centralitzada, dominada per la cúpula; els murs són blancs i els arcs i d'altres elements estructurals, están destacats amb pedra grisa. És un espai de gran simplicitat, manifestant el que el nou estil podia fer sobre un tipus d'edifici de la tradició del temple cristià. 

  Les caract.més importants:


 ESCULTURA 

L'any 1401 es va decidir renovar les portes del Baptisteri de Florència. Es va convocar un concurs per triar el millor escultor que es faria encàrrec. D'entre els participants van destacar Brunelleschi.

El seu treball va complaure moltíssim i li van encarregar llavors unes noves portes on Ghiberti mostra la maduració de l'esperit renaixentista: les primeres no s'aparten de l'estil gòtic; els medallons dins dels que es troben les imatges s'inspiren en els que, cent anys abans, havia fet Pisano per unes primeres portes, de caire ben gòtic; els motius són de fet afegits moderns dins d'una composició plantejada que pertany al darrer gòtic. En canvi, per les segones (1424-1452), amb històries del Nou Testament, el caràcter és ben nou, plena i profundament renaixentista: sentit de la proporció, us de la perspectiva, valor del dibuix, percepció de la natura.

Ghiberti ha respectat el disseny dels medallons on s'emmarquen els seus relleus, amb un plantejament molt propi del Gòtic; aconsegueix presentar els temes aprofitant les línies estructurals dels marcs per treure el màxim profit expressiu a les històries; el renaixentisme està en els detalls més que en el plantejament general.
 
El David ens presenta el pastor com un noi que tot just ha deixat de ser nen. És una bona imatge de lhome renaixentista ideal, ben decidit, i segur del que fa.
  
Sant Jordi presenta un noi més gran, un guerrer jove, armat, amb tanta vitalitat i energia que els florentins deien que es movia a la pedra; expressa l'essència de la ciutat, petita però decidida a ser lliure, sempre vigilant, com el Sant, a punt d'usar les seves armes.

PINTURA 


Els diferents estats del nord d'Itàlia tenen estils i artistes diferents dins el corrent comú del Renaixement.

Massaccio és un dels iniciadors de la nova manera; va tenir una carrera molt curta ja que va morir als 28 anys però va tenir temps de plantejar gran part dels temes del Renaixement. 


La Trinitat (1425-1427, Església del Carmine, Florència) vol transformar, aparentment, l'espai arquitectònic amb la pintura, plantejada com una capella, o nínxol, que foradaria el mur del temple. A l'época encara no s'havien construït edificis del nou estil i ell, amb un efecte molt reixit de perspectiva, presenta una obra que innova en pintura i arquitectura.

Botticelli.
Un altre pintor és Botticelli. Té una obra variada, molt personal i és plenament quattrocentista. Dóna gran importància al dibuix, fent quasi bé filigranes i els seus personatges tenen un aspecte dolçament melancòlic.

Dels assumptes religiosos, es dedica especialment als relacionats amb el Naixement de Crist: l'Anunciació, la Mare de Déu amb el Nen, l'Adoració dels Mags; són obres molt ben resoltes, delicades, d'una gran harmonia; al final de la seva vida la intensitat religiosa augmenta i les obres són més denses i menys dolçes.


Piero della Francesca 
Els governants d'altres estats també volien, com els de Florència, fer de l'Art un mitjà de propaganda. A Ferrara va treballar Piero della Francesca, pintant obres al fresc (com La História de la Vera Creu), retrats del Duc Frederico Montefeltro i la seva esposa.

MantegnaA Màntua trobem altres governants i també altres artistes, destacant la figura d'Andrea Mantegna. És un pintor que té un gran sentit del volum i els seus personatges semblen sobresurtir de la superfície pintada, usant d'interessants efectes d'escorç. Té un excel·lent sentit pel color, net, fred, deixant-lo dominar pel dibuix, que es comú als altres pintors del Quattrocento.Va fer a La Càmera dels Esposos (1474), al Palau de Màntua (figura), creant un efecte il·lusionista on ficció pictòrica i realitat es confonen.

Giovanni Bellini, de família de pintors, és un gran retratista, que sap donar amb fidelitat els trets del model i el seu caràcter i, alhora, fer veure la seva posició social.

Aqui teniu un esquema amb les caracterìstiques més bàsiques de la pintura del Quattroento: (feu clic a sobre per ampliar)